Artículos - Historia

ASTRO ...

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm.92, maig 2013, p.15

A vegades parlem d'Astronomia i Astrologia indistintament, quan en realitat son dues paraules que si bé tenen un avantpassat comú, avui en dia poc tenen que veure una amb l'altre, doncs si bé la primera es una ciència, la segona n'és una pseudociència. Si la primera estudia l'univers i els cossos celestes, la segona afirma que el destí de les persones, i dels assumptes humans en general, es troben relacionats amb les posicions aparents dels cossos astronòmics en el cel.

Però com deia al començar, el que si que és cert es que les dues tenen un tronc comú, quan en una sola persona requeien els títols d'astròleg, astrònom, matemàtic, químic i alquimista, i que estava molt ben representada en aquella imatge del savi amb barba blanca, cobert amb un barret de punxa i observant per un telescopi. Era una època en que per mitjançant dels astres s'intentava trobar una correlació entre els esdeveniments còsmics, com per exemple el pas d'un comenta, i els successos terrenals, com per exemple el resultat d'una batalla. Per exemple el gran Ptolomeu d'Alexandria, va ser a la vegada astrònom i astròleg, i a ell se li deu el tractat astronòmic conegut com a Almagest, el catàleg estel·lar més complet de l'antiguitat, en el qual es van basar tots el científics fins a l'alta edat mitjana. Però de la mateixa manera que amb el pas dels anys l'alquímia es va separar de la química, amb l'arribada del segle XIV i el Renaixement, i l'aparició de científics com Copernic, l'astronomia es separava de l'astrologia, que fins i tot va arribar a estar condemnada oficialment per l'església catòlica, que la titllà primer de superstició (1586) i més tard d'heretgia (1631). Tot i que, com deia Kepler, en temps difícils, en què els astrònoms necessitaven una excusa per a la seva supervivència, l'astrologia era el mitjà habitual de guanyar-se la vida i aconseguir diners de reis i nobles.

Deixant de banda l'astrologia, a la nostra comarca és ben poca la tradició astronòmica que hi ha hagut, o si més no, no s'han trobat documents escrits. Possiblement el més antic sigui la nota que sobre el pas d'un cometa, el rector de El Torn va deixar escrita, el diumenge 14 de novembre de 1700, en el llibre de baptismes de la parròquia: "una hora antes del dia aparegué un gran senyal de una estela flamejant i, a una hora de nit, lo mateix dia, una altra estela que fou cosa molt maravellosa que apareixia que era dia".

Tot i que això no vol dir que no se n'hagin interessat, però les notícies sempre són de fora de la nostre comarca: per exemple el jesuïta Joan Hospital, fou el primer que, a les Universitats d'Amèrica del Sud, va defensar públicament el sistema copernicà, el heliocentrisme, per sobre del geocentrisme, tesis per la qual quedaven refutats el sistema de Ptolemeu i el de Thyco Brahe, al Nou Món. Un altre banyolí, el doctor Joaquim Hisern, que el 1827 reformà l'Observatori Meteorològic de la ciutat comtal, va muntar també, per la mateixa època, un observatori astronòmic on avui en dia hi ha la La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. I fins i tot, el també jesuïta banyolí Francesc Xavier Butiñà, durant la seva estada a Cuba, quan es va fer càrrec de l'Observatori Meteorològic del Col·legi de Betlem que els jesuïtes tenien a La Habana, va fer quelcom en el món de l'astronomia.

Però això de que dins la nostre comarca no hi ha tradició astronòmica, darrerament ja no és així, doncs des de fa 10 anys, existeix una associació que es dedica a l'Astronomia, em refereixo a Astrobanyoles, l'Agrupació d'Astronomia i Ciència del Pla de l'Estany, que amb més de 130 socis ens ve a demostrar que si que hi ha gent interessada en l'astronomia a casa nostra.